És segurament la construcció més simple i lletja que he vist mai, i així, també és una de les que més m'ha impressionat. Costa de creure que fa només vint anys, alguns dirigents van tenir la idea de tallar el pastís per la meitat i repartir-se'l, físicament, per impedir que els individus d'una societat emigréssin més enllà dels llindars de les terres "pròpies", com si de rates es tractés. I que per assegurar-se que això fos així, van desplegar una de les fronteres més altament fortificades al llarg de 1.381 km (des del mar Baltic fins a Txecoslovàquia), amb tanques metàl.liques, filferro d'espines, alarmes, torres de vigilància, trinxeres, ametralladores automàtiques, camps de mines, i mur.
La cortina de ferro.
Després de 45 anys de putrefacció política, econòmica i social, el major símbol de la guerra freda va caure amb la unió soviètica, i amb tota la herència que quedava a Europa dels homes petits i amb bigotis.
MSts
